Les nostres cèl·lules es nodreixen fonamentalment de glucosa. Quan, per diferents circumstàncies, l’organisme no pot utilitzar glucosa, recorre a altres fonts d’energia, principalment als greixos. En aquests casos, amb la utilització dels greixos, es produeixen cossos cetònics que s’eliminen per l’orina i també a través dels pulmons, apareix llavors un alè amb olor característica com de fruites.
Poden ser diferents les situacions per les que pot aparèixer acetona a l’orina: vòmits prolongats, anomalies metabòliques com diabetis no controlada, malalties infeccioses, cremades o altres trastorns que ocorren amb augment del metabolisme, condicions nutricionals anormals com dejunis, anorèxia o dietes altes en proteïnes i baixes en carbohidrats, etc.
APARICIÓ DE VÒMITS ACETONÉMICOS EN ELS NENS
Quan el nen està malalt amb febre, com a conseqüència d’una infecció, i menjant poc, és probable que el seu organisme disposi de menys hidrats de carboni dels que necessita. En aquestes circumstàncies, el seu organisme recorrerà als greixos com a combustible i es formarà acetona, que apareixerà en l’orina.
Per suprimir aquests vòmits, s’ha de tractar la malaltia de base; normalment, en desaparèixer la febre, els vòmits aniran remetent.
S’hauran administrar líquids per a reposar la quantitat perduda, evitant una deshidratació, i és convenient l’administració, en la mesura del possible i en petites quantitats, d’aliments rics en hidrats de carboni i sense greixos.
EN EL CAS DE PACIENTS DIABÈTICS
En el cas d’aquest tipus de pacients, representa una descompensació del tractament. La glucosa, per entrar a les cèl·lules i poder actuar de combustible, necessita la presència d’insulina. Un pacient amb diabetis però amb tractament equilibrat perquè porta una pauta d’alimentació correcta, fa exercici i s’administra insulina en dosis adequades a la seva situació, permet que el seu organisme funcioni utilitzant glucosa, i no es produeix acetona. En canvi, si aquest pacient diabètic no està equilibrat i, per tant, la seva glucosa és alta en sang però sense insulina suficient perquè la glucosa entri en les cèl·lules per utilitzar-la, es presentarà acetona en orina.
LA PRESÈNCIA DE ACETONA EN ORINA ES MESURA NORMALMENT AMB TIRES REACTIVES, A CASA, que tenen una zona impregnada d’una substància química específica que, en reaccionar amb ella, canvia el color de la tira. El canvi de color indica la seva presència. Aquesta prova no implica cap molèstia, ja que es realitza únicament amb una micció normal. Els resultats generalment classifiquen la quantitat detectada com a petita, moderada o alta.
